patrimoni hereditari

Una conseqüència dels fenòmens ja discutits o presentats per la hibridació polihíbrida, és el fet que el patrimoni hereditari o el que s'anomena idioplasma no ha d'ésser considerat com un tot indissociable, sinó format de parts diferents, de les unitats hereditàries o mendelianes.

Solament hi ha una excepció del que hem observat en aquest moment, en els bessons univitelins, que es desenvolupen en un sol òvul fertilitzat per una divisió completa de l'òvul durant els primers estadis de l'evolució i posseint per consegüent el mateix patrimoni hereditari.

Aquest fet per si mateix no té cap influència nociva sobre els nens, però afavoreix la manifestació fenotípica dels caràcters recessius que existien en el patrimoni hereditari d'una família, perquè augmenta la probabilitat que dos portadors latents d'un caràcter semblant, és a dir, dues persones fenotípicament sanes, però genotípicament malaltes, en una paraula, heterocigots, s'uneixin.

S'ha intentat analitzar el patrimoni hereditari partint del mètode de creuament dels fenotipus diferents d'una espècie o raça per a treure d'ells les unitats genotípiques que no es dissocien més que a través de les generacions.

Els organismes l'estructura del patrimoni hereditari dels quals millor coneixem, mercès a treballs penosos de llarga durada, són: la mosca drosòfila, estudiada per T. Morgan, i la planta Antirrhinum, estudiada per Ervin Baur.

Se sap, des de fa molt de temps, per les recerques de De Vries, que són les variacions brusques del patrimoni hereditari, les anomenades mutacions, el punt de sortida de nous genotipus.

Resulta que els raigs Roentgen tenen una acció marcada sobre l'aparell cromosòmic, i poden alterar el patrimoni hereditari, el que succeeix sens dubte, també, en l'home.